Fruit de flames

Este es un poema en catalán con el que quedé tercero en un concurso de poesía local. Va del incendio que hubo el año pasado en un pueblo de la provincia de Barcelona, El Pont de Vilomara i Rocafort, mi pueblo. Los poemas en este foro son en castellano, pero me enorgullece mucho este poema que narra y describe un suceso que atemorizo,destruyo casas y calcinó la vegetación de mi pueblo.

Tocaven a foc, crisi,
i sobrevolaven corbs.
S’ avivava la foguera
i s’afartava del goig.

Queien flocs de cendra
com un hivern de malson,
mentre la terra plorava.

L’aire infecte de la convulsió,
per la combustió ígnia
que va firmar la fatalitat
i l’esquela de llars i flora.

Amarg dia d’estiu negre
com l’oceà a la nit
i la foscor que va deixar.

Un cel blau violat pel vermell,
per flames, per amenaça.
I pel negre del fum opressor
ofegant cors i goles.

Cançons de sirenes,
jocs de llums intermitents,
a la custòdia del poble.


Poble vell, sabi i ric
no en diners, en natura.
Bellesa natural assassinada.
Igual que trencar un quadre.

Els veïns als balcons
amb les boques obertes
i amb l’ànima als peus.

La Indefensió personificada,
assatjadora, cruenta i cruel.
Cases que abans convidaven,
marxaven sense petó de comiat.

La imparable calcinació
i el silenci atronador,
predecessor de la tempesta.

Funesta orquesta de crits
de prats, pins i herba.
La mala fortuna dempeus
va ballar a la nostre salut.

Per camps erms
els jornalers suen
on recullien els fruits.


Pànic i mobilitzacions.
Una població perduda,
desorientats i en confusió.
com un nàufrag en alta mar.

Me mare i altres mares
envoltades treballant
organitzant la defensa.

Meu pare i jo caminant
cansat, plorant i al sol.
Que això semblarà aviat
un sòrdid camp de batalla.

L’infortuni es va propagar
com una malaltia infecciosa.
Com un rumor de males llengües.

Congregacions atemorides
a la malaurada mercè
d’una força elemental,
destructiva com un càncer.

Al cel, àngels d’acer,
herois de la terra
contra aquell infern creixent.


Creuant empitonats
aquell umbral de fum.
Oferint la vida i la sort
pel retorn de l’esperança.

Que retorni la vida l’aigua
als arbres moribunds.
Una resurrecció inefable.

Cicatrius de la foguera
en cares conegudes.
Veïns desnonats
a l’espera del miracle.

En desemparament
s'aprèn a la força
el sentit de comunitat.

La feblesa d’un població
de somriures febrils.
Un arbre agitat i adolorit
que aguantat l’huracà.

Un monòlit sobrevivent,
un gat de set vides,
un vidre trencat.


Un no, no caurem,
no ens doblegaran.
Els cops van fer efecte,
mai vem perdre la força.

Zeta : poeta

si la inoperancia en el control de los incendios en España es algo que se está haciendo a propósito...

Dolorosa la percepcion del poeta... y la falta de esperanza...


Por fin alguien que se da cuenta que el idioma oficial de españa es el CASTELLANO y no el "español" como el Catalá es el idioma oficial de Cataluña y TAMBIEN ES UN IDIOMA ESPAÑOL

Un abrazo

Gracias por tu comentario, Sergio. Es penoso lo mal que se llevo el tema de los incendios el año pasado. Saludos!